Història

Els origens 

L’activitat castellera del barri va començar a finals del 1989, quan un grup de gent encapçalats per l’Associació de Veïns de SpiSp van començar a assajar a la Plaça Catalunya, l’agrupació passà a denominar-se “Colla Castellera Sant Pere i Sant Pau”, que el dia 23 de Juny de 1990 debutava en actuació apadrinats pels Xiquets de Reus i els Xiquets de Tarragona, però aquesta primera colla no va donar fruit ja que en qüestió de dies, i per motius extra castellers va deixar de ser una agrupació castellera integrada a la AAVV perquè a continuació nasqués una nova colla independent,així doncs, el 6 de juliol naixia oficialment.

Els primers assajos es feien al pati de darrera de l’església.
La colla va fer la seva presentació oficial el 23 de novembre a la rambla del barri, en la famosa actuació dels “Descamisats”, degut a que es van fer els castells sense camisa a causa de les desavinences amb l’AAVV que n’era la propietària de les primeres camises verdes que hi havia; en aquesta primera actuació ja es poden veure els primers castells de 6 de la colla, els tres i el 4 de sis amés d’un intent de dos. Aquest primer any, la colla va estar dirigida per junta gestora formada en part, pels fundadors de la colla.

L’any 1991 començava amb la gent de la colla vestida amb la camisa oficial, la verda, i amb l’escut propi, i amb l’escut propi que avui en dia continua sent la nostra insígnia. Començarem aviat, ja el 12 de gener teníem la primera actuació per inaugurar el local de la AVV del barri, vam torna a repetir el tres i quatre de sis i vam tornar a ensopegar amb el dos, però l’hivern no havia acabat quan vam tenir la primera sortida important de la Colla, les festes desenals de la Candelera a Valls, on vam actuar envoltats de totes les colles castellers dels moment, vam oferir els dos castells bàsiques de sis, a més de diversos pilars.

El mes de febrer ens va portar les primeres eleccions per ocupar els càrrecs de la colla, d’aquí sortiren en Ramon Queralt com a cap de colla, i Josep Mª Pascual cpm a president. Aquell any es continuà assajant al pati de l’església, i el bar Munich ens serví com a primer local social de l’entitat, on més se celebraven les primeres reunions de la Colla. Va arribar Sant Jordi, i amb ell la primera actuació conjunta amb les altres 3 colles de la ciutat. Seguíem fent els castells de la gamma bàsica de 6 però sense poder vèncer el 2de6. El mes de juny ens va portar el primer 4de6a, i el juliol el 5de6. Però les alegries continuaven i el 20 de juliol a l’Ametlla de Mar carregàvem el primer Pilar de 5.
Finalment el 2de6 no va esperar més i el 6 d’Agost a Vila-seca el vam carregar.
Va arribar Sant Magí on vam fer el 3 i 2 de 6, i sorpreníem als tarragonins amb el primer intent de 4de7; no va tenir èxit, però el quatre no es va fer esperar i a la Diada de Santa Tecla el vam descarregar, a continuació encegats d’alegria van intentar el 3de7 però aquest va quedar en intent.
L’alegria de Santa Tecla va durar poc, ja que el dia següent el primer pilar caminant de la colla va quedar en intent tot jus a l’entrada de la Plaça de la Font.

L’any 1992 es pot considerar l’any de la confirmació com a colla dels Castellers de SP i SP. Després del brillant final del 1991, amb la consecució del primer castell de set pisos a la diada de Sant Tecla , restava veure quin era el camí pel que anirian els passos de l’entitat. La colla es movia amb certa comoditat dins de la nova categoria en que es trobava, descarregant diverses vegades castells com el 2de6 i el 4de7, però després de carregar el 3de7 per Sant Joan, aquest es resisteix fins que, a la nostra primera participació en el concurs s’aconsegueix descarregar-lo per primera vegada.

Cal destacar que el pilar caminant de la diada de la Mercè va arribar per primera vegada a l’Ajuntament. S’ha de destacat també el canvi a l’equip tècnic: comença l’era Morató i s’acaba el mandat dels germans Sampietro,

Capítol a part mereixen els dos dies d’assaig i l’actuació dins de la cerimònia d’inauguració de l’olimpíada Barcelona-92, l’actuació més emocionant mai realitzada.
Val a destacar l’actuació feta al concurs de Castells: 3de7, 4de7, 2de6 i Pilar de 5, tot descarregat, la qual cosa significava la millor actuació feta per la colla fins al moment i donava esperances per a la propera temporada.

Tan sols veient el resultat de la primera actuació de la temporada, a la Diada de Sant Jordi, la mateixa que la feta al Concurs de l’any anterior, a més del vano de 5, es veia venir que el 1993 seria un any important per a la colla; és molt meritori per a qualsevol colla, el fet de començar una temporada amb els mateixos castells amb els que es va acabar l’anterior.

La trajectòria de la colla durant aquesta temporada va ser:

– Abril: primer vano de 5.
– Maig: primer 3de6 per sota.
– Juny: primer 4de7 amb l’agulla.
– Agost: primer 5de7.
– Setembre: segon pilar caminant fins a l’Ajuntament.

Aquest any es ca produir en canvi d’ubicació del local per als assajos, vam passar del pati de l’esgésia al saló d’actes del nou centre Cívic.
Sabíem que seria molt difícil continuar amb la progressió portada a terme les anteriors temporades, però el repte de consolidar la categoria de set i mig aconseguida l’any 1993, ja era suficientment atractiu.
Aquest objectiu es va aconseguir amb solvència, descarregant tres vegades el 5de7 i quatre vegades el 4de7 amb l’agulla.
Calia l’intent de fer un “passet” més i als asajos de la colla es començava a parlar de “quints”, no confontre amb la paraula “quintos” que era un paraula que feia anys que la utilitzàvem molt.
Començava el treball per aportar als castellers de SP i SP a la categoria de vuit. Un treball que va ser molt, molt dur, els assajos es van intensificar després de Sant Magí. Uns assajos on hi havia a la bora de 90 persones.

El projecte va començar a agafar bon color i l’equip tècnic va escollir la Diada de Sant Tecla per fer el primer intent, però Santa Tecla va escoltar els precs d’alguns castellers que no podien venir per motius de treball va fer que no es pogués intentar el 4de8.
A aquesta actuació, però, es va intentar per primera vegada el 2de7 i a més es va descarregar el 5de7 i el 4de7 amb l’agulla.
Una setmana després ens retrobàvem amb el Concurs, 4de8?….”pues va ser que si”. Intent de 4de8 dels Castellers de Sant Pere i Sant Pau, per primera vegada i amb l’expectació de tota la plaça (actuàvem sols). Va ser un bon intent, però va quedar només en això, un gran intent de 4de8 que va servir perquè tota Tarragona veiés que era un projecte seriós i que es podia aconseguir.

De totes les actuacions d’aquest any caldria destacar la realitzada a l’Arboç (per a molts la millor actuació de la història de la colla) l’11 de setembre de 1994:
– Intent de 4de8
– 5de7 descarregat
– Intent de 4de8
– 4de7 amb l’agulla descarregat
– Intent de 2de7
– Intent de pilar de 6
– Pilar de 5 descarregat
Set castells al límit en la meteixa actuació i al mes de desembre (fora de temporada): pocabroma.
La junta directiva presidia per Josep Mª Pascual va finalitzar el seu mandat i Fernando Ortiz seria el nou president de la entitat. Antonio Morató continuaria com a cap de Colla.

1ºAniversari de la colla

Arriba la temporada que fins avui és la més important per la colla. Es van fer dos 2de7 i un 4de8 carregats, però no van servir com a rampa de llançament per arribar a categoria de vuit consolidada, no vam saber donar a aquests castells el veritable valor que tenien. Ara 15 anys després, és molt possible que ens adonem del mèrit, la dificultat i el gran treball i sacrifici que comporta arribar a fer aquests castells.

Per Sant Jordi tornem a començar la temporada i ja vam provar el 2de7, que es va quedar en intent. Al juny i amb motiu de la celebració del 5è aniversari vam organitzar una diada a la Plaça de Catalunya dels nostre barri a la que vam convidar a les tres colles locals, per cert, els Xiquets de Tarragona van declinar la invitació.
Bé, a lo nostre, després de descarregar un 5de7 vam encarar la segona ronda amb el 4de8 que es va convertir en el primer i únic carregat per la colla.
Després es va aconseguir carregar el 2de7 en dues ocasions, per Sant Joan i a l’Espluga de Francolí al mes de juliol.
Estem davant de la millor època castellera de la colla, és va arriba al sostre pel que fa a la categoria dels castells aconseguits, però arribar fins aquí va costar, a ,és de treball i sacrifici de tots, uns altres anys que avui en dia s’aprecien millor que l’any 1995: aconseguir carregar aquests tres castell en només un any es va pagar amb 15 caigudes més o menys dolentes de castells importants.

L’any 1996 va iniciar-se amb molta empenta doncs tothom tenia en ment les fites assolides l’any anterior entre les que estaven el quatre de vuit carregat pel nostre aniversari i el dos de set carregat en dues ocasions. Tots teníem ganes de demostrar al món qui érem i que érem capaços de tot… i vaja si érem capaços… en un sospir va començar a haver-hi males cares i problemes interns, amistats trencades i un desànim encara no entès per molts, cosa que va concloure amb la renovació de Juntes i haver de vèncer més problemes dels que haurien d’haver estat.
Els primers castells de set i de set i mig arribaren aviat i per Sant Magí tot va sortir rodó, amb actuació de set i mig i descarregant el pilar de cinc número cent. Ja teníem la mirada posada en Santa Tecla i preparàvem el quatre de vuit. Aquella diada va ser una mica rara en tots els sentits, doncs en lloc d’actuar a la Plaça de la Font, degut a la construcció del pàrking vam actuar a la Plaça Corsini. Vam sortir amb el quatre de vuit, que es va plantar ferm, però crec que érem els únics d’aquella plaça que no hi crèiem del tot i per poc, com sempre, no el vam poder ni carregar. Tot i que l’actuació no va ser dolenta, a l’ambient es respirava un cert pessimisme que va acabar de definir-se amb la caiguda del pilar el dia de la Mercè al Portalet, metres abans d’arribar a l’hospital de Santa Tecla, lloc on acabava el recorregut.

La temporada, però, va donar per molt… els reis van venir a Tarragona, vam actuar per tota la costa catalana i fins i tots alguns de nosaltres van confraternitzar amb la gent de Sabiñánigo, dies abans d’actuar.
La temporada s’acabava però era any de Concurs. Vam esforçar-nos, com a mínim els que quedàvem als assajos i vam arribar en bona forma, però la història de Santa Tecla es va repetir amb el 4de8 i el Pilar de 6.
L’any 1996 havia de ser el nostre any, però no vam saber estar a l’alçada i la colla es va ressentir.

La espineta a la torre de 7

El 1997 era, per molts, un any clau. Ens havíem de dir a nosaltres mateixos cap on anàvem, si érem capaços de realitzar fites com la del 1995 o seguíem la tònica de 1996. Tot feia pensar que els problemes interns no serien tants aquell any i, com sempre, la cosa pintava bastant bé. Aquell any ja es va iniciar una bona relació dels castellers de la ciutat amb el Nàstic i vam actuar tots al Camp. La gent estava engrescada i per Sant Jordi ja havíem fet el primer castell de set i mig i un dos de sis amb molt bona pinta.
La dècada dels noranta va ser l’aparició de moltes, moltes colles arreu de Catalunya i, fins i tot, vam apadrinar la Colla de Figueres fent un bonic tres de sis de germanor a casa seva.

No érem tants com anys anteriors a les sortides i als assajos… els assajos una mica com sempre. No teníem a l’abast el quatre de vuit com l’havíem tingut els dos anys anteriors, però teníem un dos de set molt maco. Fins a quatre vegades el vam intentar aquell any, i, essent realistes, amb possibilitats d’assolir-lo, però pel que sigui o pel de sempre ens vam quedar a les portes.
Tant per St. Magí com per Sta. Tecla vam assolir castells de la gamma del set i mig però tot semblava poc.

El pilar va arribar per cinquena vegada a la nostra història a l’Ajuntament, però semblava que no ens omplia. Quelcom de dolent es removia dins nostre… però si fins i tot ens va engarjolar! Tothom que va anar a la sortida dins de la presó va sentir quelcom d’especial, des de la parada entre les dues portes de seguretat fins a saludar a algun company que havia arribat algun mes abans que nosaltres o les dificultats que vam tenir per sortir d’allà perquè faltava un pres…
Els membres de la Colla s’anaven desanimant, ja sigui pels resultats, per problemes amb companys, per desavinences amb els responsables…, ara bé, va haver-hi una diada on vam haver de penjar el cartell de “No hi ha bitllets”, la sortida a Port Aventura.

El 1997 sense cap dubte va ser l’any dels intents del dos de set, la nostra bèstia negra.

Fa 8 anys ens vam ajuntar a la plaça del barri per muntar una colla castellera. Quin munt de gent diferent que ha passat i quin munt de canalla hem fet gran, per arribar fins aquí. Després de la pujada magistral e l’any 1995, la colla es troba ara mateix en un moment de manteniment i de consolidació amb els castells.
L’any 1998, es podria resumir en una feina molt completa no finalitzada per la manca d’efectius. Amb un cap de colla molt conegut per tots, on la seva feina era la de continuar amb el treball del tronc dels castells que fins ara la colla havia assolit; vam tenir l’inconvenient de la indecisió de la canalla en les sortides més importants.
El resum de la temporada és a la vegada molt positiu destacant el viatge que va fer la colla a terres franceses a l’indret d’Avignon. Fèiem una trobada de grups folklòrics europeus i una actuació conjunta. Aquesta sortida serveix a la colla per intercanviar motius culturals del nostre país.
Parlant del resum de sortides de tot l’any que conclouria amb el concurs de la plaça de braus, s’ha de destacar la consolidació de la colla en castells de la gamma de 7 i mig, una feina que amb el treball de tots per les primeres actuacions de la temporada érem capaços de descarregar castells com el 3 de 7, el 4 de 7 i fins i tot a portes de Sant Magí un parell de 4 de 7 amb agulla, en diferents sortides.
Un altre castell de 7 i mig com el 5 de 7 es va resistir fins al concurs, per Sant Magí no vam tenir sort i en la sortida de la nostra patrona Santa Tecla la pluja ens va treure victoriosos amb un 2 de 6 ja que la CJXT no va poder amb l’intent de 5 de 9 amb folre i els XT no van poder amb el 3 de 9 amb folre. Com última actuació important de la temporada que va ser el concurs, i aprofitant els castellers desplaçats a la plaça vam descarregar els castells plantats com el 5 de 7, el 4 de 7 amb l’agulla i el 3 de 7.

Comença la temporada amb una assemblea per triar nou equip directiu i tècnic. Aquest any arrossegaríem una sèrie de problemes amb la canalla que units a la mancança de gent als assajos ens portaria a haver de canviar la forma de treball de la part tècnica.Com l’any anterior, érem capaços de descarregar castells de set pisos abans de les sortides més importants de la ciutat. La feina del cos tècnic va prendre la decisió de provar els primers castells aixecats per sota en una sortida oficial al barri tarragoní deLa Floresta, amb canalla nova i petita; va ser un encert que més tard provaríem en altres indrets de la població catalana.
Abans de les fites importants per la colla vam actuar al carrer Cos del Bou amb la CJXT on vam ser capaços de carregar el primer 5 de 7 de la temporada, també vam descarregar el 3 de 7 i el 4 de 7. El 4 de 7 amb l’agulla ja l’havíem descarregat al barri per les festes majors. Per Sant Magí no vam poder pujar el llistó, no vam millorar cap dels castells que en altres diades havíem portat a la plaça.
A la festa gran de la ciutat, Santa Tecla, la nostra patrona no ens va ajudar res en l’actuació ja que vam sortir de la plaça decebuts, la feina feta durant tota la temporada semblava nul·la, problemes amb la canalla lesionada i amb els ànims per terra per part de la majoria dels castellers.
Cal esmentar que en la sortida gran de la nostra ciutat vam descarregar el nostre 3 de 7 que feia el número 100.
Acaba la temporada i el treball fet per l’equip tècnic no es veurà com una progressió fins la propera temporada, els canvis i les innovacions s’han de continuar treballant de valent per no quedar estancats.
10 anys fent castells

L’any 2000 serà recordat com no, per l’any
del 10è aniversari, una temporada repleta d’actes commemoratius que no es va traduir en un bon any de castells.

El 2000 va començar sense canvis a les juntes, un altre any seguien al capdavant el Josep Ma. Pascual de president i el Paski de cap de colla.

Pel que fa als castells, no podem dir que fos una temporada bona. però tampoc va ser dolenta, ja per St. Jordi es va veure que les coses no anaven bé i per primer cop en anys, ens quedàvem sense fer un castell de set en aquesta diada, fet que es va tornar a repetir per St. Joan on també complirem amb els castells de sis. El pas cap als castells de set començà a St. Pere i St. Pau en la diada del 10 aniversari, on vam plantar el primer tres de set de la temp
orada; cal remarcar que aquesta diada va ser el plat fort dels actes de celebració dels 10 anys, i comptarem amb l’actuació de la Jove de Tarragona Í fa Colla Vella dels Xiquets de Valls que va fer la millor actuació que s’ha fet al nostre barri descarregant el tres i el quatre de vuit, el dos de vuit folrat, i el pilar de sis, per la nit i com a colofó per aquesta diada vam gaudir d’una revetlla que fou bastant concorreguda per part de la gent del barri.

El juliol havia passat i ben entrats a l’Agost arribaren les primeres actuacions importants, la de St. Magí fou la primera i ens serví per a posar una base de cara als castells de set i mig, vam completar sense problemes la clàssica de set, tres i quatre de set i dosde sis. Era el primer obstacle d’una intensa carrera fins al Concurs de castells. Unes setmanes més tard, en la Diada Nacional va sortir de plaça amb un bon assaig ja que completarem tots els castells de sis nets. Però les proves s’havien acabat i va arribar el moment clau de la temporada, Sta. Tecla, i aquesta ens va obsequiar amb el primer i únic castells de set i mig.

Canvi de segle.

El canvi de segle ens va fer matinar, i al gener ja ens vam haver de cordar la faixa, actuàvem ni més ni menys que a Valls rodejats de gairebé totes les colles de Catalunya on vam plantar un tres de sis en mig d’una seixantena de castells tots ells aixecats alhora, un fet realment històric.
Però la temporada va començar realment a l’abril, un any més amb el Pascual com a president i el Paski com a cap de colla, vam iniciar el nostre periple per St. Jordi on un altre any ens quedàvem sense castells de set. Aquests però, no trigaren a venir, i al mes de juny al Vendrell ens vam ficar al sarró el tres de set, això sí al segon intent. La temporada pintava bé i per St. Joan encara vam donar un pas més endavant descarregant el tres i el quatre de set.

Al juliol, vam tornar a celebrar una diada de la colla com la de l’any anterior, però en aquesta ocasió , les colles convidades van ser els Xiquets de Tarragona i els Xicots de Vilafranca. La diada va estar presidida per una pancarta amb el lema de “Sr. Nadal fins quan?”, en reivindicació cap a l’ajuntament per tenir un local d’assaig propi: aquest lema també va lluir bona part de la temporada a l’esquena dels castellers, un fet que segurament va tocar la moral de l’alcalde. En aquesta diada vam intentar fer un altre pas endavant i vam fer un intent desmuntat de quatre de set amb agulla, no hi va haver sort però vam acabar la actuació amb la clàssica de set.
Va arribar el mes d’agost i amb ell, un parell de sortides a Andorra, que de ben segur ens van servir per preparar St. Magí, una diada que va aixecar molta expectació en el sí de la colla ja que ens marcarem com a objectiu fer dos castells de set i mig. Obrirem plaça amb un segur tres de set i a continuació va arribar la gran sorpresa, un cinc de set descarregat que a molts va recordar aquell cinc de l’any 1993; St. Magí però, no va acabar bé i en tercera ronda se’ns va entravessar el quatre de set amb agulla en dues ocasions. Havia quedat la feina a mitges però encara quedava Sta. Tecla, i aquesta no va decebre, després de plantar una altra clàssica de set per la Diada Nacional de Catalunya vam arribar fortíssims de moral a la gran cita del calendari casteller de Tarragona, en primera ronda calmarem els ànims amb un altre tres de set, i a continuació van venir els plats forts, un altre cinc de set descarregat i aquest cop sí, el quatre de set amb agulla. Com a postres, a la diada de la Mercè vam tornar a portar el pilar fins al balcó de l’ajuntament.

El local de la colla

Va ser una temporada caracteritzada per una continuació de les anteriors degut a l´estancament i la conformitat dels companys castellers.

Començàvem la primera diada Forta(Sant Magi)amb castellsde 7 però no vam carregar el 5 de 7 fins a SantaTecla que va anar força bé.

En la diada de la Mercè vàrem assolir el 2 de 6 i el 3 de 7 amb Pau, Vero i Dina vam tornar a portar de 4 a l´Ajuntament.

Després d eles altres sortides en les que carregàvem de 6 a dojo per manca d´efectius en aquestes i als assajos ens quedava el alicient del Concurs.Vam descarregar el 3 de 7, 5de 7 i 2 intents de 4 de 7. Volíem quelcom més i vam muntar un molt seriós intent de 2 de 7.

Com a notícies anecdotàries d´aquesta temporada podem destacar el Xè aniversari de la nostra revista ¨Pom de d´alt¨ i en la qual el company José María Montoro deixava pas a gent nova per a la renocació d´aquesta.

L´altra noticía tan especial va ser el començament de la construcció del nostre local (molt enyorat). Durant quasi tota la temporada tot va ser especular en fixar una data per l´entrega i tornem a ensopegar. Esperàvem el local amb el desig que per fi la gent nostra reaccionaria i començaria una nova etapa plena d´exits per tots. S´acabaven aquells temps d´assajar al carrer i dependre d´altres entitats per les nostres reunions i events.

Consolidant els castells de 8 (2014-2016)

El 2014 va ser un dels millors anys de la història de la colla, perquè va encadenar l’estrena de dos dels seus castells límit. A principis de juny van carregar a Tarragona el primer pilar de 6 del seu historial, que descarregarien dos mesos més tard a la Diada de Sant Jaume a la Pineda. I la Diada de Sant Magí va veure el primer 3 de 8 carregat de la colla, que descarregarien per primera vegada al XXV Concurs de Castells, on ocuparien la 21a posició.

Encara sense haver descarregat el 4 de 8, el podrien tornar a intentar fins un any més tard, a la Diada de Santa Tecla del 2015 i just vint anys després de carregar el primer. En aquesta diada van completar la seva primera clàssica de 8 i la millor actuació fins al moment, sense pilar.

Arriben els folres (2016-)

El 2016, i després d’haver signat una nova millor actuació històrica per Sant Magí (clàssica de 8 i pilar de 6), va ser l’any del primer folre de la colla tarragonina. El 7 de novembre, a la Diada de colles del sud a Vila-seca, els Castellers de Sant Pere i Sant Pau van descarregar al primer intent el pilar de 7 amb folre. Però els seus millors castells no els unirien fins a la Diada de Santa Tecla del 2017, amb la clàssica de 8 i el pilar de 7 folrat. El juliol del 2018, en una diada al Catllar, repetirien aquesta mateixa actuació.

La diada de Sant Magí el 2018, en el seu primer intent i a la primera ronda, van descarregar el primer castell (no pilar) folrat, el 2 de 8 amb folre, en una diada en què va quedar en intent el pilar de 7 amb folre, la primera vegada que no l’assolien.

En construcció…