Diada Sant Joan 2016

Sabeu aquella felicitat que et fa somriure involuntàriament, tot contraient les galtes, mantenint una rialla permanent,… Doncs aquesta era la sensació de més d’un ahir sortint de plaça. Un Sant Joan que ha esdevingut increïble, però sense la necessitat d’haver tirat d’ofici i haver de patir en cap moment.

És curiós, l’equip técnic solem fer una previsió a curt-mitjà termini de quin nivell hem d’assolir per setmanes, quins castells hem de fer a cada actuació,… Sovint i fent honor als castells amb allò de “res està escrit” aquestes previsions canvien. Però en el cas d’aquest Sant Joan no ens podem queixar.

Veníem d’una diada del local, on un any més vam donar el màxim de nivell que podíem oferir sense sacrificar cap castell, tot i els canvis obligats. Doncs divendres a la plaça de la Font vam revalidar aquesta rauxa i “saber fer”, executant 4 estructures d’alt nivell per a nosaltres amb relativa facilitat.

Començant per un 5de7 tranquil però amb una notable velocitat per part de la canalla va fer que aquesta estructura no patís en cap moment i donés el tret de sortida a la resta d’estructures.

Després un nou assalt al nostre 2de7 que mica en mica esdevé el castell estabilitzador. Tot i ser un castell delicat, fràgil i molt tècnic, aporta a la colla la confiança suficient per reconduir qualsevol situació. A part d’aquesta funcionalitat vam evidenciar una gran feina podent fer un 2de7 novament amb canvis. Ja que, aquest any cap dels 3 2de7 que portem han estat idèntics. Seguim creant segones opcions i “primeres” per a altre castells superiors.

Per acabar ronda de castells, un 7de7, un castell de poca freqüència per la nostra part a les places. I que sempre sol tenir presencia durant aquest tram de temporada, degut a la seva facilitat aparent i a la poca projecció que li podem donar. Tot i això, amb uns breus assaigs per assegurar l’aposta, castell al sarró i queda així TOTA la nostra gamma de castells de 7 més que assolida. Enhorabona per les estrenes en aquesta estructura que en van haver-hi més d’alguna i sobre tot a la pinya. Una estructura que només havíem lligat una vegada i no gaudia de molt assaig la vàrem saber resoldre amb nota. A questa bona nota s’hi ha de sumar la bona resposta tant nostra com de la jove en la constant col·laboració amb les pinyes. Del contrari no haguéssim pogut executar amb tal facilitat aquest castell.

Amb la feina pràcticament feta, tocava posar-hi la cirereta al pastis amb el pilar de 6. La execució frívolament estudiada va fer que el pilar no requerís cap treball extra tret del habitual. Les reaccions de joia de la gent després del pilar, em va fer recordar el que ha costat arribar fins a aquest nivell i tots els que en algun moment hi ha tingut un paper destacat. Molt d’ells, sobre tot els més petits que van esdevenir conillets d’índies en aquest projecte, han d’estar més que orgullosos del que han CREAT.

Ara ens toca seguir treballant i buscar aquest altre nivell tant anhelat per tothom. Un nivell exigent i de gran complexitat. Però estic plenament convençut que està completament al nostre abast. Sense oblidar que encara podem buscar un altre nivell després d’aquest,…
No decaiguem als assaig, hem d’anar sumant, se’ns preparen uns mesos exigents on es veurà realment de quina pasta estem fets. Així que a suar i GAS!

David Lobo

Fotografia Bego Garcia